Carrer Folch i Torres (Palau-solità i Plegamans)

Palau-solità i Plegamans:


Carrer Folch i Torres (en aquest mateix carrer hi ha una escola de primària anomenada Josep Maria Folch i Torres).

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950). Novel·lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i a adolescents, va obtenir una extraordinària popularitat. Des del 1909 va dirigir el setmanari En Patufet, on va publicar, fins al 1938, les Pàgines viscudes. Des de la publicació de les Aventures extraordinàries d'en Massagran (1910), va escriure dues o tres novel·les cada any per a la «Biblioteca Patufet». Va ser el creador del teatre català per a infants. L'èxit aclaparador li arriba sobretot amb Els pastorets, 1916, l'obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps; i La Ventafocs, 1920.

Folch i Torres va morir el dia 15 de desembre de 1950.
En homenatge a Josep Maria Folch i Torres, el 13 de juny de 1998, es va inaugurar a Montserrat un monument a la seva memòria.

Josep Maria Folch i Torres tenia una casa d’estiueig a Palau-solità i Plegamans.
Al Castell de Plegamans es pot trobar la Fundació Folch i Torres amb l’objectiu d’aplegar i conservar en un Arxiu-Museu accessible al públic i als estudiosos les obres i el material bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Literatura catalana moderna

Joan Ramis (1746-1819) Va néixer a Mallorca, pertany al gènere Neoclassicisme. Va escriure poesies de tema idíl·lic i amorós. Va publicar obres com: Poesies burlesques i amoroses (1809), Lucrècia (1769).

Rector de Vallfogona (Francesc Vicent García) (1582-1623) Va néixer a Tortosa, segle XVII, el Barroc. Va conrear la poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Góngora i Quevedo, però els poemes que el van fer més popular van ser els de caire festiu i escatològic, de to i temàtica vulgars. L'harmonia del Parnàs (1703).

Joan Timoneda (1518-1583) Va néixer a València, pertany al segle XVI, el Renaixement. La seva obra: Flor de enamorados (1562). La seva obra literària es classifica en tres facetes: dramaturg, narrador i col·lector de romanços.

Baró de Maldà (Rafael d'Amat i de Cortada) (1746-1818) Va néixer a Barcelona, pertany al segle XVIII, el Neoclassicisme. Redacta Calaix de sastre, un conjunt de seixanta volums manuscrits en forma de dietari (1769-1816), amb una llengua molt castellanitzada. Es pot considerar el primer gran periodista de costums contemporanis, ja que els volums del Calaix de sastre constitueixen una importantíssima crònica de la vida barcelonina de la segona meitat del segle XVIII i de principis del XIX.

Cristòfor Despuig (1510-1574) Va néixer a Tortosa, pertany al segle XVI, el Renaixement. Va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), per la varietat de temes tractats és un primer intent d'assaig (gènere que aleshores naixia) en català.

Textos persuasius

La primera imatge va hi apareix la mà d'Spiderman, un superheroi del cinema, l'eslògan d'aquest anunci " No hay insecto que se resista..." vol fer entendre que amb aquest producte és tan bo que pot fer eliminar qualsevol insecte, fins hi tot un superheroi araña com l'Spiderman.







La segona imatge també està molt bé, hi apareix un lloc d'aparcament, una mica torçat i hi ha un arbre al mig l'eslògan és: " Reserved for drunk drivers" reservat per a conductors borratxos. L'anunci està molt bé, perquè tenen raó, el que condueixen beguts no veuen on aparquen i sempre semporten els arbre.

Els castellers

Els castellers poden ser una tradició catalana i ot el que tu vulguis, però mai dela vida hi participaria, ni que hem paguessin. Sobretot perquè et pots fer molt de mal, per moltes proteccions que portis. Aquesta és la meva opinió, però hi ha molta gent que encara fa coses pitjor, com per exemple el "puenting", això si què és perillós!

Anem al gra, he après bastantes coses amb aquestes activitats, per exemple la pinya: que és el conjunt de persones que recolzen la base del castell. El pilar és la figura que realitzen els castellers formada per un sol xiquet a cada nivell. El folre és el contrafort sobre la pinya del castell; i les manilles què és un grup reduït de castellers, per damunt del folre, que serveixen de contrafort al quart del pilar de vuit.

Activitats predictives de la mar

2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:

Vessant: cantó, Moderades: contingudes, Restringint: prohibint, Acusat: fort, Cotes: alçades, Maror: moviment.

3. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes.

Horòscop:

Aquari.
L'any 2008 serà un bon any en general per als Aquari en temes d'amor i, a finals d'any, els Aquari que es troben en una relació estable se sentiran més units que mai amb la seva parella. Tal vegada sorgeixin alguns petits problemes o tensions, especialment entre juny i agost. Intenta ser generós i evitar ressentiments una vegada superats aquests obstacles, perquè encara que no hagis tingut la culpa, de res serveix sentir-te ressentit una vegada superats.
Existeix una alta probabilitat que els Aquari que no tinguin parella sentimental coneguin una persona molt interessant aquest any i se sentiran molt atrets per ella. I aquells que tenen parella i volen casar-se, hi ha una alta probabilitat de noces aquest any.
La teva vida domèstica t'aportarà estabilitat i felicitat durant el 2008 i en la llar hi haurà un ambient de pau i assossec. Hi ha una millora general en les teves relacions familiars aquest any, encara que una despesa imprevista pot causar tensió.
Quant a les seves amistats, durant els últims anys has tendit a invertir molt més en el teu àmbit professional i sentimental que en la teva vida social i això podrà causar malentesos amb els teus amics.

- L'ús de perífrasis de probabilitat (deure + infinitiu)
- La utilització dek temps condicional, el mode subjuntiu o simplement el futur per expresasar un futur hipotètic, en aquest cas el futur.
- L'ús d'adverbis i locucions del tipus segurament, probablement, potser, tal vegada... i de temps.

4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys:

Mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar:

- mar de fons: agitació procedent d'alta mar i que romp a la costa.
- mala maror: mal humor.
- tirar a mar: llençar a les escombraries.
- fer-se a la mar: abandonar la costa i emprendre la navegació.
- no trobar aigua a mar: no trobar alguna cosa que és molt fàcil de trobar.
- mar de llamp: gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.

Llengües

Què és la diglòssia?

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Què és el bilingüisme?

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, és una concreció del plurilingüisme.
En la pràctica el bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús.

Què és una llengua minoritzada?

Llengua minoritzada és un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.

Què és una llengua minoritària?

Llengua minoritària és un terme de la sociolingüística utilitzat per a fer referència, dins d'un territori determinat, a la situació que ha portat a l'anormalitat lingüística i a passar a ser minoritaris els parlants d'una llengua anteriorment més generalitzada.

Què és la normalització lingüística?

La normalització lingüística en la sociolingüística és un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua. El terme "normalització lingüística" té com a sinònims planificació lingüística (language planning), majoritari en la recerca internacional, i també aménagement linguistique, usat al Quebec.

Llengües que trobem a l'Estat francès, espanyol i italià

Llengües de l’Estat espanyol.

Espanya és un Estat europeu amb una gran diversitat lingüística. Les llengües d'Espanya constitueixen un patrimoni lingüístic i cultural reconegut constitucionalment. La llengua majoritària i oficial a nivell Estatal és el castellà. Tanmateix quatre altres llengües gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en algunes de les comunitats autònomes que integren Espanya i d'altres, tot i que no són cooficials, són protegides estatutàriament.
Les llengües espanyoles oficialment reconegudes pels Estatuts de les comunitats autònomes, i per tant cooficials amb el castellà són:
-El català o valencià, a Catalunya, les Illes Balears i País Valencià;
-L'èuscar o basc al País Basc i a Navarra;
-El gallec a Galícia; i
-L'occità en la seva varietat aranesa a Catalunya.
En l'actualitat, i a causa dels processos migratoris recents, també es parlen a Espanya altres llengües, com ara l'àrab, l'anglès, el romanès, l'alemany, el quítxua, el xinès, el búlgar i el francès.

Llegües de l’Estat francès.

La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat.
només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa.
avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià.

Llengües de l’Estat italià.

La llengua oficial d'Itàlia és l'italià, una estandardització del toscà, llengua descendent del llatí.
Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català, el friülès i el ladí en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanços.