Les trobairitz eren dones occitanes de l'edat mitjana, poetes que cantaven l'amor als seus amants amb molt d'atreviment i cortesia.
dimarts, 19 de febrer del 2008
Les "trobairitz"
Les trobairitz eren dones occitanes de l'edat mitjana, poetes que cantaven l'amor als seus amants amb molt d'atreviment i cortesia.
Carpe diem
Hola a tothom, avui si que toca escriure, toca escriure què vol dir "Carpe diem".
He buscat a la "Wikipèdia" i no he entès gaire el que deia, però la Laura m'ho ha acabat d'explicar.
"Carpe diem" vol dir, en poques paraules que aprofitis el temps i visquis el moment.
Petons a tots.
He buscat a la "Wikipèdia" i no he entès gaire el que deia, però la Laura m'ho ha acabat d'explicar.
"Carpe diem" vol dir, en poques paraules que aprofitis el temps i visquis el moment.
Petons a tots.
dilluns, 18 de febrer del 2008
El meu aniversari!!
Hola a tothom, avui no és dia d'escriure cap redacció, primer perquè és dilluns, i segon perquè en Jaume no ens ho ha manat. Però tot i així explicaré què vaig fer el dia del meu aniversari, perquè m'ho vaig passar molt bé, en difinitiva: és un dia per recordar sempre.
Més ben dit, el dia del meu aniversari, no ho era exactament, era un dia abans; perquè amb les meves amigues de la classe: Carla, Arantxa, Desi, Esther, Helena i Laura vam planejar d'anar al "Up & Down", una discoteca de Barcelona. Al final l'Helena i la Laura no van poder venir, hem va saber una mica de greu, perquè era el meu aniversari... però què hi farem, tot no es pot tenir.
Doncs al final va vindre més gent, però què també hi comptava que hi fóssin: la Laura, la Danae...
Aquell dia havíem quedat totes al pavelló del poble, però jo no vaig poder-hi anar i, vaig anar directament a Barcelona, una mica més tard.
Quan vaig arribar allà, al cap d'uns cinc minuts, després de saludar a totes les amigues, el DJ va cridar: Felicitats Teresa!!. Només em faltava això, quina vergonya!!
Ah!! per cert, això va ser idea de l'Esther, tot s'ha de dir.
Aquell dia ens ho vam passar genial, vam acabar totes cansades de tant ballar. S'em va fer una mica extrany què no em donguéssin el regal, ja que una setmana avans vaig sentir com les meves amigues parlàven del regal enmig de la classe de Experimentals, però no sé quants dies després me'l van donar. Era una cadena de plata que per davant posava el meu nom i per darrere deia: "de tus amigas" i la data. Ah!! i també una cartera "Roxy". I em van dir que m'ho volien donar el dia de la discoteca, però que no va poder ser perquè ho tenien encarregat i encara tardarien una mica.
Ja ho diuen que les coses bones es fan esperar.
I fins aquí la petita redacció del meu aniversari.
Petons a tothom.
Més ben dit, el dia del meu aniversari, no ho era exactament, era un dia abans; perquè amb les meves amigues de la classe: Carla, Arantxa, Desi, Esther, Helena i Laura vam planejar d'anar al "Up & Down", una discoteca de Barcelona. Al final l'Helena i la Laura no van poder venir, hem va saber una mica de greu, perquè era el meu aniversari... però què hi farem, tot no es pot tenir.
Doncs al final va vindre més gent, però què també hi comptava que hi fóssin: la Laura, la Danae...
Aquell dia havíem quedat totes al pavelló del poble, però jo no vaig poder-hi anar i, vaig anar directament a Barcelona, una mica més tard.
Quan vaig arribar allà, al cap d'uns cinc minuts, després de saludar a totes les amigues, el DJ va cridar: Felicitats Teresa!!. Només em faltava això, quina vergonya!!
Ah!! per cert, això va ser idea de l'Esther, tot s'ha de dir.
Aquell dia ens ho vam passar genial, vam acabar totes cansades de tant ballar. S'em va fer una mica extrany què no em donguéssin el regal, ja que una setmana avans vaig sentir com les meves amigues parlàven del regal enmig de la classe de Experimentals, però no sé quants dies després me'l van donar. Era una cadena de plata que per davant posava el meu nom i per darrere deia: "de tus amigas" i la data. Ah!! i també una cartera "Roxy". I em van dir que m'ho volien donar el dia de la discoteca, però que no va poder ser perquè ho tenien encarregat i encara tardarien una mica.
Ja ho diuen que les coses bones es fan esperar.
I fins aquí la petita redacció del meu aniversari.
Petons a tothom.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
